Concretament torcebraç entre la cultura catalana i l'espanyola. Dues cultures en un conflicte encès, tot i el tel que de vegades amaga aquesta realitat. Un tel que l'anàlisi de l'autora és capaç de llevar dels ulls del lector per fer-li veure la mala intenció que hi ha en la intrusió espanyola a la cultura catalana.
Descriu i raona com la cultura catalana és substituïda per l'espanyola, impregnada d'aquesta i compartimentada dins el propi territori.
Exemplifica com els mitjans de masses catalans, escrits o audiovisuals, a més de ser minoritaris respecte als espanyols, empren un llenguatge sembrat de castellanismes i un univers mental d'àmbit espanyol. Pràcticament sempre limitats a la comunitat autònoma d'emissió.
Detalla com a l'escola s'hi imparteixen una història i una literatura amb visió espanyola ignorant fets i personatges cabdals de la nació catalana.
O com un llibre, per a una mateixa assignatura, d'un mateix nivell d'estudis, bo i sent de la mateixa editorial, pot ser pervertit, segons la comunitat autònoma de parla catalana a la què va destinat, per privar el català d'un estandard comú.
Vet aquí un lúcid estudi de com els mitjans ens parlen d'Espanya en català, com l'escola forma espanyols en català i de com masses ja parlen català en castellà. (Quan tot plegat no és directement en castellà).
Cal llegir-lo.
